Barroc

Els gèneres més conreats són la poesia i el teatre. No obstant, apreciem la decadència de la literatura catalana respecte de les seves veïnes castellana i francesa, les quals viuen els seus moments més brillants.

Poesia barroca

La poesia barroca és influenciada pels models espanyols (especialment Gòngora i l'escola culterana) i es caracteritza:
- Mètrica: Ús del sonet i el decasíl·lab italià. S'incorporen estrofes castellanes com les quintilles,les dècimes i el romanç.
- Retòrica: Us i abús de les figures retòriques (hipèrbole, antítesi, paradoxa, hipèrbaton, perífrasi, metàfora...).
- Lingüística: Castellanismes lèxics i sintàctics, entesos com ennoblidors, ja que la llengua catalana era considerada massa senzilla.

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona.
(Tortosa 1579/1582- Vallfogona de Riucorb 1623)
És el màxim representant de la poesia barroca catalana. Els seus poemes són de dos tipus: de temàtica amorosa o humorístics, irònics i, fins i tot, escatològics. Incorpora als seus poemes els metres i temes castellans, els quals són plens d'artificiositat (figures restòriques) i elegància, la qual cosa els equipara als seus contemporanis.

Teatre: Francesc Fontanella:
(Barcelona 1610/1620-Perpinyà 1680/1685)
Fontanella és poeta i dramaturg i la seva obra s'insereix en la mentalitat barroca imitant els autors castellans. Destaquem dos obres:

- Amor, fermesa i porfia conté molts elements bucòlics i mostra un cert optimisme.
- Lo desengany, obra protagonitzada per personatges mitològics, que narra les noces entre Venus i Vulcà i com Mart no està content amb elles. Dintre del drama els protagonistes representen una altra obra de teatre en la qual els déus romans apareixen desfigurats amb trets grotescos. Destaca per l'ús de recursos retòrics i mètrica barroca.

Neoclassicisme i Il·lustració

Durant el segle XVIII predominen aquests dos moviments estètics.
El Neoclassicisme és una reacció al sobrecarregament formal i conceptual del Barroc, una alenada d'aire fresc, ja que retornem a la claredat expositiva de la cultura clàssica. La Il·lustració és un moviment filosòfic i literari que reivindica la ciència per explicar el món, posa les bases ideològiques del pensament contemporani.

Prosa
Les obres narratives del segle XVIII català no són obres de ficció, sinó l' assaig (Baldiri Reixac) i el dietari (Baró de Maldà).

Baldiri Reixac (1703-1781)
Autor de l'assaig Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749) on defensa que l'educació ha de començar en llengua materna i no en llatí; i que s'han d'incorporar a l'educació els avenços científics de l'època.

Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà (1746-1818)
Autor del dietari Calaix de sastre (1769-1816), més de seixanta volums on fa una crònica de la vida barcelonina. Aquesta obra destaca per l'humor, el retrat de les costums de l'època i la riquesa expressiva, sobretot en registre col·loquial.

Teatre
El teatre és conreat als territoris catalans que no són sota domini castellà, és a dir, el Rosselló (on es tradueixen obres clàssiques franceses) i Menorca, que pertany a la corona anglesa (també serà uns anys sota domini francès i espanyol).

Joan Ramis i Ramis (Maó 1746-1819)
És autor d'estudis històrics sobre Menorca, escrits en llengua castellana, on mostra el rigor propi de la Il·lustració. En el cas de la seva tragèdia Lucrècia, el que trobem són les característiques del Neoclassicisme; quant al tema, la qualitat literària, el tractament de l'acció, la caracterització racional dels personatges, i el metre (alexandrins apariats, d'influència francesa).

Comentari de Lucrècia

L’obra presenta característiques neoclassicistes quant que:
• L’argument és extret de la història romana.
• La trama és disposada en cinc actes, com els dramaturgs clàssics.
• Es respecten les tres unitats aristotèliques. Segons la Poètica d’Aristòtil, la tragèdia ha d'inserir-se dins unes determinades coordenades espaciotemporals: ha de transcórrer en un únic lloc —en aquest cas, el vestíbul d'una casa de camp, Col•làcia—, en un sol dia —des de la posta de sol a l'albada— i l'acció ha de ser única —la història de Lucrècia—.
• Les tres unitats operen en un sentit de cohesió interna, de concentració i eficàcia, per a aconseguir aquesta purificació alliberadora de les passions, que, en darrer terme, emmena a la desitjada felicitat.
• Es planteja un conflicte moral, la tragèdia estimula les insanes i negatives emocions de la compassió i el temor, fins que, al final de la representació, l'espectador les purga, se'n descarrega, per mitjà del fenomen de la catarsi. Això s’aconsegueix perquè hi ha una extrapolació del cas particular de Lucrècia, que es converteix en una denúncia contra la tirania i contribueix al moviment d’emancipació de la classe mitjana enfront l’aristocràcia i l’estat jeràrquic i autocràtic.

Pel que fa a la mètrica, Lucrècia és composta de versos alexandrins: versos de dotze síl•labes, distribuïdes en dos hemistiquis, cadascun de sis síl•labes, amb cesura al mig i rima consonant. Són apariats, en la mesura que formen conjunt, de dos en dos, i rimen entre ells, essent l’estructura AA BB CC.... La rima del primer hemistiqui gairebé sempre és masculina, mentre que la del segon no té un esquema fixe, malgrat predominar també la masculina. El ritme intern està construït a partir de peus mètrics: iambes i anapests .